Les setmanes tercera i quarta del març va ploure força, després de molts dies de sequera. I el nostre hort va rebre més de 100 litres d'aigua en unes poques hores. Vam haver de córrer a idear alguna petita presa ja que ens entrava molta aigua que provenia d'altres indrets. Primer va ser una paret de pedres. (No teníem eines) Després, amb l'aixada vam reenfonsar el regueró del costat del camí. Aigua desviada!
El camp està i-nun-dat! Però no l'hort! El treball ha valgut molt la pena! Observem quin és el camí que va fent l'aigua en les seves escorrenties. L'observació ens aporta bones informacions.
El bosc està com una esponja. Fa exactament la mateixa sensació. Trepitges un terra que sembla només moll. Però no. Al voltant de la sabata s'aixequen quatre centímetres d'aigua!
I, es clar, no anem amb 
.Ni amb botes ni amb paraigües.
.Ni amb botes ni amb paraigües. Resultat final de la ploguda:
HORT BEN REGAT.
CAMP INUNDAT I AMB REGUERONS A TOT ARREU.
I NOSALTRES, NOSALTRES, NOSALTRES... MOLLES FINS A LA PELL MÉS AMAGADA, MOLLES FINS A LA ROBA MÉS INTERIOR, MOLLES DE CAP A PEUS, ENFANGADES FINS A LA CINTURA.
Una altra experiència per recordar.
Exposició de pedres maques, curioses...
Aquesta planta (Cirsium arvense), calcida en català, ens indica que el sòl que la sustenta és ric en humitat o que hi ha una capa impermeable a poca fondària.
Magraner en creixement ben acompanyat
Ostres, un espàrrec treu el cap!!!
I un saüc també ben acompanyat i en creixement. Per què el creixement dels saücs és tan desproporcionat, desgarbat, com els nens quan passen a adolescents?
Ai, la Natura! A vegades ens és perjudicial. Ha passat un senglar aquesta nit. Aquí les proves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada