La papallona o esfinx de la mort (Acherontia atropos) rep aquests noms, tant el científic com el vulgar, pel seu dibuix al dors del tòrax que recorda una calavera humana.
L’eruga d’aquesta papallona nocturna de la família Sphingidae pot menjar vegetals diversos però té certa preferència per fulles de solanàcies (patateres, alberginieres, pebroteres etc.).
Aquesta espècie és cada cop menys freqüent degut a l’ús dels pesticides. La papallona adulta també s’alimenta de mel i presenta la peculiaritat de poder emetre un brunzit agut si és molestada.
Aquesta arna de mida gran, amb una envergadura alar de fins a 12cm, és resident tot l’any al sud d’Europa i a bona part d’Àfrica, excepte al Sàhara. Al centre i nord d’Europa és una migradora estival.
.jpg)
La característica de portar una "calavera" al dors l'hi ha donat fama injusta a aquest animalet en el folklore. Aquesta fama negativa es veu reflectida en els seus noms macabres, tant en els noms comuns ("borinot de la mort", "papallona de l'home mort" i "cap de mort", entre d'altres), com en el nom científic, Acherontia atropos. Certament, el nom va ser posat pel gran naturalista suec Carl Linné l'any 1758 pel dibuix al tòrax que recorda un calavera humana.
En la mitologia grega, l'Aqueront és un dels afluents de l'Estix, el riu dels inferns que condueix els difunts al regne dels morts. Es tractava d'un riu estancat, de marges fangosos i coberts de canyars.
Àtropos, que significa inexorable o inevitable en grec, és representada amb aspecte sever i una balança. És la tercera de les Moires (o Parques), juntament amb Cloto i Làquesis, les personificacions del destí de cadascú. Elles regulaven la duració de la vida, amb l'ajut d'un fil Cloto filava, Làquesis enrotllava i Àtropos tallava amb les seves tisores d'or, tot just quan l'existència del mortal arribava a la seva fi. Segons algunes genealogies, les tres Moires eren filles de Zeus i Nix, la nit; la qual era la germana d'Èreb, la personificació de les tenebres infernals.
Aquest borinot apareix al film surrealista Un chien andalou de Luis Buñuel i Salvador Dalí fet el 1929.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada